que caçava e menjava e bevia e sajornava a Barcelona e no havia cura de res. Mas los barons els rich-homens de Catalunya, qui tots temps foren feels e obedients a lur senyor lo rey d'Arago, axi com a bons vasals e naturals, quant veren quel rey nos havia cura de aquest feyt, per fellonia hagueren llur acort e vingueren li devant hun dia; e dixeren li aixi:
«Senyor, nos veem e conexem que vos sots despagat de algunes gents vostres, e no menys de raho. Si alguns fan vers vos coses que a vos no placien, mas gens per tot aço no deu tornar en dapnatge de nos altres tuyt e de nostra terra e de vostra, qui mal no y mir. Nos vehem e sabem lo poder ab quel rey de França es passe en Catalunya; sabem encara mils, que no volriem que, per astre o per desastre nostre, havem perdut, menys de colp e menys de ferida, mes de terra dins hun mes que no deguerem haver perduda dins deu anys. E ara tot dia estam a ventura de perdre lo sobre pus quins es romas, e majorment si vos ho gitats a no cura e sots nechligent d'aquest fet. Per que, senyor, pregam vos e clamam vos merce tuyt ensemps; que lexets estar vostra felonia e vostre despagament, e fets vos socoriment de aço que porets, en guisa que puxam vivre, nos e nostres cavallers que no volen als; e puix acostar nos hem als francesos, e metrem los frontales en torn del setge a totes parts, e irem los fer alguns ardits e algunes esdemeses tots dies, que no parrega que haguen ells atrobada en Catalunya gens sens cor; car gran res valria mes a nos que haguessem perduts los cossos e ço que havem en aquest fet, per raho d'armes, que si per nos, que estam ara e sajornam en les ciutats com a mercaders, era ahontada e menys preada tota la cavalleria de Spanya. Per que, senyor, vos pregam e us requerim altra vegada que: vos nos façats a aço tan soficient resposta de fet e de paraula, que sia a honor vostra e profit nostre e de tota vostra terra per tots temps».
E quant aquestes paraules hagueren dites los richs homens de Catalunya al rey d'Arago, respos lo rey d'Arago axi:
«Barons, no creu que sia null rey de crestians al mon que tantes per tantes haga tan bones gents ne tan bons vasalls e tan naturals a son senyor com yo he de vosaltres. E mostren ho primerament los fets e les obres, e puix les paraules ab que mostrats lo bon cor e la bona voluntat que vers mi havets tots
