la torre Geronella; e aqui es la major força de la ciutat. E En Ramon Folch establi be la ciutat segons d'amunt es dit, aytant com lo mur antich encloya; e tot l'als desempara, levat la sgleya de Sent Feliu qui es fora lo mur vell, sus al peu de la escala par la qual hom munta a la seu. Establi aquella sgleya, mas no y poch tenir molt longament.
E el rey d'altra part ab tota sa companya a cavall e a peu, com se fo partit de Gerona, vench s'en a la ciutat de Barcelona. E tota la gent de la terra, aytant com es huna jornada de Barcelona a en lla, qui veren e saberen quel rey era vengut a Barcelona, tengueren se per desesperats; e lexaren tots los alberchs, e desempararen les viles e els castells, e els masos, e els logars, que nengu no y romas; e atenien vers les muntanyes e vers les forests dels munts. Mas totes aquestes forces se tenien encara per lo rey d'Arago; primerament: Castell Nou e Mont Squiu, e huna altra força de huna dona qui ha nom Na Stella de Castell Nou; les quals forces son en Rosello. Tenien se encara en Ampurla; primerament: lo castell de Roca Berti, e Requesens, e Carmenço, e lo castell de Lerz, e la força de Sent Salvador. E totes aquestes forces son del comte d'Ampuries e d'En Dalmau de Roca Berti, e reclamaven se per lo rey d'Arago. E en Gerones se tenia, primerament: la ciutat de Gerona, e lo castell de Besaldu, e Camp Redo. E en Valles se tenia lo castell de Monsoriu, qui est hu dels bells e dels nobles del mon, e es del comte de Ampuries; item, lo castell de Moncada, qui es del vescomte de Bearn; item, lo castell de Moncornes, qui es de Berenguer d'Entença.
E exceptades aquestes forces d'amunt scrites e nomenades, tots los altres lochs, de huna jornada en lla de Barcelona, eren desemparats e havien lexats rovechs; que nengu no y era romas, tant eren espaordits, car oiren dir quels Francesos tenien tot Ampurla e quel rey d'Arago s'en era vengut a Barcelona.
Ara lexem a parlar del rey d'Arago, e parlarem del rey de França e de sa ost e de les sues galeres e dels altres vexells que havien armat sobre mar.
Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/316
Aquesta pàgina ha estat revisada.