Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/311

Aquesta pàgina ha estat revisada.

lla defora la vila, punyi son cavall dels sperons e dona salt defora; e els homens de la vila faeren semblant ques tinguessen tots per morts e per desemparats, e ploraren e deyen que s'en yrien ab lo comte llur sehyor e que farien ab ell mort e vida, bon que anas. Mas ells no eren despagats per ço com lo comte s'en anava enans eren dolents com lo rey e els cavallers los eren axi escapats, que nols havien pogut trair ne llivrar al rey de França a qui u havien promes.
 E el comte quils oy que axi li ploraven darrere, giras de tras a ells e dix los axi.

- «Tornats vos en, en mal punt e en mala ventura que Deu vos do, a fur de vilans, bars e traydors que sots!».
 E ells qui u hagueren entes obeyren lo y be, que mantinent s'en tornaren a la vila. E apres, com lo rey, e el comte, e cells qui eren ab ells hagueren huna milia cavalcat, giraren se e veren que ja havien posada la senyera del rey de França e del cardenal en los murs de Castello, e y hagueren recollits los Francesos, e cridaven per los murs:  «França! França! Monjoy! Monjoya!». E el rey d'Arago, qui u vehe e u oy, dix al comte de Ampuries:  «Per ma testa! En comte, nons haviem mes a trigar; que veus ja los Francesos en Castello».
 E axi lo rey e sa companya parlant e cavalcant vengueren s'en a hun seu castell qui es prop de Girona, qui ha nom Pontons. E aqui apella hun cavaller seu, qui ha nom Berenguer de Mont-Pao, e dix li: que anas tost e ivaç a Torella de Mon Griu e que s'en menas los tres fills del rey En Jaume de Mallorques, quel rey d'Arago hi havia fets metre en preso quant vench de Perpinya, e que s'en aportas los cofrens e el repost del rey de Mallorques quesque y era. E el cavaller feu lo manament del rey de mantinent. E ana s'en a Torrella de Mon Griu, e amena s'en los tres fills del rey de Mallorques d'amunt dits. Mas no us cuydets quels cofrens ne la ultra roba nel tresor quel rey hi avia acomanat s'en portas gens; car los homens de la vila, quant hagueren oyt quel rey d'Arago havia desemparat Castello e tot Ampurla, tengueren se per morts, e empararen se del castell e de tot ço que trobaren, per tal que u livrassen als Francesos e que atrobassen merce ab ells. Axi que, de guisa se empararen del castell los homens de Torella que a penes fo a temps En Berenguer de Mont Pao d'amunt