Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/290

ab llurs scuts devant los pits; e feriren poderosament en aquells; si que, en la primera ferida, qui ab llances, qui ab los pits dels cavalls, ne abateren a terra deu cavallers francesos, qui morts qui nafrats malament. E els cavallers altres francesos se calçaren forment a totes parts environ vers aquells; si que tant eren en mig la pressa que nos podien valer ab llances. E trasqueren les spases; e ben deu cavallers francesos acostaren se regeament al comte, si quel s'en menaren, mal son grat, be mig tret de ballesta, jatsia que ell se defensas forment ab la espa, e fes sobre aquells de grans colps e de mortals; mas no li valia res, tant era en lo estret.
E entretant los cavallers e els servents quel comte havia lexats en lo aguayt, hagueren entes aquest desbarat, e tengueren se per molt mal exits, car no y eren estats, ne no sabien de llur senyor lo comte si era mort o viu; e pujaren en llurs cavalls aquells qui u saberen primers; si que foren tro a trenta cavallers cells qui s'acostaren a la mescla hon era lo comte de Ampuries llur senyor. Mas, ans que ells hi fossen per ben tres trets de ballesta, hun germa del comte de Ampuries, qui era fort infant e qui encara no havia pus de setze anys, e havia bon cavall, fo adevantat primer de tots. E quant veu quel comte de Ampuries son frare era en aquella pressa e quels s'en menaven per força, mes se la llança devant, e vench corrent en son bon cavall ferir sobre los Francesos qui tenien lo comte son frare pres. El comte, quel veu venir axi espert, hac gran goig; e nomenal per son nom, e dix que feris ardidament. E ell feu ho be, que hanch nol gosaven esperar los cavallers francesos, ans li feren tots lloch; si que de oltre passa. Lo comte lo crida que tornas altra vegada. E ell feu ho de tal virtut, que cells qui havien aturat lo comte, per força l'hagueren a lexar. El comte ques senti dellivre e solt, punyi lo cavall dels esperons e ixques de la pressa.
E entretant los cavalles del comte foren atesos; e feriren ab lo comte ensemps ardidament altra vegada sobre ells, e hagueren hi gran mescla. Mas a la longua los cavallers francesos veren que no podien mes soferir la batalla; e cells qui pogueren meseren mans a fogir. E lo comte ab los seus encalsaren los gran res; e puix, quant los hagueren molt encalsats, tornaren s'en lla hon era estada la batalla e la major mescla d'ells.