d'ell s'eren axi cuytats de venir; mas per tal quel rey de França fos mils pagat d'ell, volien el pregaven, e li manaven de part de Deu e del apostoli, que llivras los castells seus de Rosello al rey de França, e quels livras la vila de Perpinya, e que volgues quel rey de França s'en pogues menar cent homens de Perpinya en ostatges, per que fos mils segur d'ells. E encara demana mes: quel rey de Mallorques los donas, ols fes donar, compra de venda covinentment per tota sa terra; e que prenguessen per Rosello tota moneda quels Francesos aportassen d'aur e d'argent e de metall, segons sa valor; e tots los homens qui fossen d'armes de la terra del rey de Mallorques, el rey de França pagant a ells llur sou, entrassen en les galeres e en la armada del rey de França.
E quant aço hac dit lo cardenal, giras lo rey de Mallorques al rey de França e dix li: «Senyor, vos sots hu dels pus honrats, e dels pus alts, e dels pus nobles princeps de la terra e qui sien al mon. E havets començat aquest fet per manament del apostoli contra mon frare, e ara fets demandes a mi de tals coses que havria obs gran acord al respondre e major al fer. Mas empero, tant so dolent estat de aço que mon frare m'ha fet, que, sens altre acort, vos responch sus ades en axi: que vos absol tota ma terra, ab tant com tota ma senyoria es, per mar e per terra; e que façats e digats e manets en lo meu axi com en lo vostre. E yo llivrar vos he lo castell de La Rocha e el castell de la Clausa qui son sus al pas de la terra del rey d'Arago. E livrar vos nia mes si pogues, mas los homens de Perpinya e de Coblliure se son alçats, e los de la ciutat de lla, contra mi, per ço com saben que yo volia llivrar la terra a vos. E ells amen molt de cor mon frare e nos alten res de vos ne de vostra gent per veritat. Mas be creu huna cosa. Pus que vos e nos puxam anar per lo pla a nostra voluntat, e tingam aquells dos castells que us he dits, les forces e les montanyes conquerrem en breu, qui per grat, qui per força, qui per temor; que tant farem en los huns, si'ns venen entre mans, quels altres faran ço que nos vullam volenters».
E respos lo rey de França: «Sire, molt vos he amat e preat tots temps, per ço com son vostre tengut e vostre cunyat, e mes fills son vostres nebots; e ara preuvos mes, com tan bona resposta m'havets feta en breu. E yo son vostre pagat, e
Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/271
Aquesta pàgina ha estat revisada.