Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/26

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 «Memorias para ayudar á formar un diccionario crítico de los escritores catalanes», diu que's conserva un exemplar M. S. d'aquesta crónica en la biblioteca del marqués de Mondéjar y que l'original era á la dels Carmelitas descalsos de Barcelona havent estat quatre sigles inédita, durant los quals la copiaren Zurita y altres historiadors.
 M. J. Buchort en sas Chroniques étrangères relatives aux expeditions françaises pendant le XIII siécle l'ha copiada d'un exemplar existent en la Biblioteca de Paris (fonds Saint-Germain, n. 1581). Diu que es un petit infolio de paper escrit en doble columna ab carácters del sigle XIV, provinent de l'antiga biblioteca Séguier, llegada el 1732 per Enrich del Cambout, duch de Coislin á l'abadía Saint-Germain-des-Prés.
 Lo mateix autor recorda que, durant las guerras de la Revolució, lo govern espanyol, pera excitar lo patriotisme dels catalans, feu reimprimir (in 4.º, Sancha, 1793) la part de la traducció de'n Cervera referent á la desgraciada expedició del rey Felip de Fransa en 1285.
 Tot lo que savem de'n Desclot es la generositat de son llinatje y que visqué en temps de Jaume'l Conqueridor y Pere'l Gran, per manera que conta'ls fets que ell mateix, presenciá ó que podian explicarli los mateixos que'ls presenciaren, essent molt digne de notarse que fins los francesos, que tant mal parats quedan en aquestas relacions, fan justicia a la escrupulosa sinceritat del cronista.
 A part d'aixó y concretantnos á las condicions merament lliterarias del llibre, devem confessar que no s'hi trova pas la viva animació y'l brillant colorit que doná á la seva en Ramon Muntaner, perque no es tant poeta com ell y per tant no logra donar tant relleu plástich á las figuras, ni tanta brillantor als detalls com lo célebre cronista de Peralada. Aixó no vol dir que l'obra de'n Desclot