Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/246

fet jurar de seguir la sua volentat. E en semblança de be havia fet gran mal en aquell lloch, e gran perjudici del senyor rey e dels prohomens de la ciutat, axi com cell qui havia fetes justicies, e desposehides les esgleyes, e lo bisbe, e gran res de burgers de Barcelona, de llurs tendes e de llurs censals per sa propia actoritat; e no s'en volia estar, per lletres ne per missatgers quel rey ne sos oficials li haguessen trameses; ans, quant negu li constrastava a res, fos tort o dret, sempre li venia d'amunt, ab tot lo poble a qui ell se feya capitani e governador, axi que moltes vegades aporta la ciutat a punt de pendre.
 Entre molts mals que havia fets e pensats, si havia ordenat en aquesta saho: quel dia de la festa de Pasqua; propriament poble e no sabut se lexas anar als clergues e als Juheus e a tots los richs homens de la ciutat que no volguessen a ell consentir, quels occies e quels prenguessen lurs alberchs e tot quant havien a llurs obs, e puix que llivrassen la ciutat al rey de França, per tal quel rey no los ho pogues car vendre james.
 El rey qui u sabe aço fon molt despagat e fello, com hun vil hom li havia torbada tan noble ciutat com Barcelona era. Ab tant partis de Leyda, segons que d'amunt es dit; e de jornada en jornada vench s'en a hun lloch qui es prop de Barcelona quatre llegues, qui ha nom Martorell, e aqui fo lo divendres sant de Pasqua. E quant saberen l'ardit quel senyor venia, aparellaren se los promens, com lendema li exixen a carrera ab gran honor, el pregassen que prengues consell en lo fet d'En Berenger Oller. E En Berenger Oller, qui sabe aço, ordena d'altra part ab los majorals de son consell: que ixques al rey, ab tants e en tal manera arreats quel rey nos pogues captenir mal d'ell, per be que u volgues fer.
 Mas lo rey, qui era dels certs e dels savis homens del mon, li'n sabe a tot; que, quant vench lo divendres a vespre, d'amunt dit, quant les besties hagueren menjada la civada a Martorell, e ell se fo hun poch reposat, feu ensellar. E parti se de aqui ab fort pocha companya quil seguiren. E cavalca tant regeu que, ans del dia, fo lains en Barcelona en son palau. E quant vench lo disapte mati, que En Berenger Oller de huna part ab los seus, e els promens de Barcelona d'altra part se aparellaren de exir al rey a carrera, els entengueren quel rey era vengut e que ja era en son palau, e maravellaren se tuyt. E els promens