almirall del rey d'Arago e de Cecilia muntaren moltes vegades en la galera del princep per esvahir la, mas havien s'en a tornar en la llur galera; que tant era la multitut de la gent armada que era en la galera del princep, que no la podien esvair ne anar avant. E a la fi hun proer de la galera del almirall del rey d'Arago pres huna destral, e dona tants de colps al costat de la galera del princep qu'en svahi huna taula e la trenca; e hun duvador, ab hu barobi, barina la galera del princep be en sis llochs. E quant la galera prenia llats vers la galera del almirall del rey d'Arago e de Cecilia, l'aygua entrava en la galera, tant que les gents qui eren de sots cuberta ho dixeren a aquells qui d'amunt eren; si que la galera comença a ficar la proa. E los mariners qui veren que la galera ficava la proha e que tanta aygua havia en la galera, cridaren a altes veus: «Aquesta galera es effondrada!». Los cavallers francesos qui eren en la galera ab lo princep no entenien ques volia dir effondrar; mas quant veren los mariners gitar en la mar, e la galera que ficava la proha sots l'aygua, meseren se dins en la popa de la galera ab gran res de comtes e barons. E l'almirall del rey d'Arago ab gran res de sa companya salta en la galera del princep ab les espases en les mans, e donaven de grans colps de llonch e de travers, que no era null hom qui devant los pegues estar que no fos mort o naffrat. E l'almirall del princep, qui havia nom En Guillem l'Estandart, mes mans a cridar: «Bells senyors, aci es lo princep quis ret a vosaltres e a l'almirall del rey d'Arago!». E mantinent l'almirall correch e dona li la espa, e pres lo per la ma, e trach lo de la galera, e mes lo en la sua. Els comtes els barons qui ab ells eren, Francesos e Pullesos, reteren llurs spases als nauxers e als homens del almirall del rey d'Arago; e meseren los en la llur galera ab lo princep ensemps. E mantinent la galera del princep fo plena d'aygua, e entra s'en al fons ab tota la gent armada que era, que no y pogueren dar consell. E les altres galeres del princep foren ja desbaratades e preses, els homens ligats e compartits per les galeres, cells qui vius foren escapats de la batalla. Mas no tengueren sino tretze galeres; que les quinze, quant veren que no u podien durar ne soferir la batalla, deslunyaren se de les altres e giraren la proha vers la ciutat, e bateren de rems, e fugiren aytant com pogueren, e vengueren
Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/238
Aquesta pàgina ha estat revisada.