Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/210

entraven en la terra. Quant totes les osts foren en torn del castellet, combateren lo molt fort; si que preseren lo burch e les barbacanes tro a la torre major; e cells del castellet defensaren se molt ardidament e com a valents homens. Mas los Francesos e los Navarresos eren tan grans gents que nos podien a tots defendre, que no eren entre tots dins lo castell pus de trenta homens combatens. E com veren quels convenia a desemparar lo mur, el burch e la barbacana, meseren se tots dins la torre major e defensaren se al mils que pogueren. E cells de la ost feren cladises, e acostaren se al peu de la torre, e cavaren la; e puix entalonaren la de la huna part; que de la altra part no s'i podien acostar; e puix meseren foch als statalons; e cahech la mitat de la torre, ab tota la major força dels homens qui lla sus eren; mas aquell cavaller, qui era castellan del castellet, romas sus alt, en la mitat de la torre, ab quatre; mas no havien pedres ne llances ne nengunes armes ab ques defensasen. E cells de la ost hagueren scales, e muntaren sus per pendre lo cavaller e cells qui ab ell eren; e deyen los ques retessen; mas ells nos volien retre a ells, per ço com veyen que eren cruels e gens sens fe e sens merce; per ques defensaven al mils que ell podien; si quels quatre homens qui en la torre eren ab ell moriren combatent e defensant llurs cosos.
 El cavaller, qui veu que sos companyons foren morts, no hac talent de puis viure; ans amava mes morir que venir en mans de tals gents, e majorment com havia perdut lo castell que son senyor lo rey li havia acomanat; e des llasas l'elm de son cap, e puix pres lo per la orella, e trames lo a dos cavallers, qui eren primers muntats a la mitat de la torre; e dona tal cop al hu per mig la cara, que totes les dents e les barres li trencha; e caech mantinent sobre l'altre qui de tras li era; si quel altre nos pot tenir, ans caygueren de mantinent abdosos al peu de la torre. E mantinent foren morts; els altres cavallers qui eren al peu de la torre, qui volien muntar, lexaren estar lo cavaller tot sol, que no s'i volgueren acostar, pus hagueren provat son mal talent. Per que lo cavaller de la torre ne fon molt yrat, per tal com volguera ab ells morir. E quant veu que altre no podia fer, e que li convenia morir lla sus, e que no havia negunes armes ab ques deffensas sino son asberch que tenia vestit, que la spa havia perduda e son elm e son