E axi parlant e cavalcant anaren tant tro que foren en aquell lloch hon lo camp era, per fer la batalla. El rey punyi son cavall dels sperons, e feu hun cors tro lla hon l'altre cap era del camp, e correch son cavall per lo camp amunt e avall, e puix torna s'en al senescal:
«Senyor, ço dix lo rey, tornem nos en tro lla hon som partits, e yo tornar m'en e a mon senyor lo rey, e vos tornar vos n'ets en la ciutat. -Molt volenters», dix lo senescal.
E axi cavalcaren e tornaren s'en en aquell lloch hon lo senescal havia trobat la rey. E lo rey apartas ab lo senescal a huna part e dix li: «Senyor En Senescal, vos conexerets lo rey d'Arago sil veyets? -Senyor, dix lo senescal, yol dech be conexer, que no ha encara gran temps que yol viu en Tholosa, quant hac vistes ab lo rey de França, em fe gran honor, encara quem dona dos cavalls». E quant lo senescal hac aço dit, lo rey se trach son capiro del cap e dix al senescal: «Guardats sim conexets; que yo son aci, lo rey d'Arago; e si lo rey d'Anglaterra, e vos per ell, me podiets assegurar, yo son apparellat ab los cent cavallers per fer la batalla». Quant lo senescal hac conegut lo rey, si li volch besar la ma, mas lo rey no ho volch. E fo molt maravellat com axi era aqui vengut, e dix: «Senyor, e que havets fet e com sots aci vengut? Per Deu, vos prech que us en tornets, e no vullats esser decebut ne enganat per vostres enemichs. Hanch nom pense que tan gran assaig gosasets fer. Per Deu! anats vos en al pus tost que pugau e no hajats pahor».
Ço dix lo rey: «Vos me farets huna carta testimonial, com yo son estat, al jorn empres, en Bordeu, al camp hon la batalla se devia fer, e que vos me havets dit que nom podets assegurar; e que axi com la terra devia esser a tots cominal, quel rey de Anglaterra lo ha llivrada a rey Carles. -Certes, dix lo senescal, ver es».
Ab tant lo rey feu venir En Gilabert de Cruylles e lo notari qui ab ell era; el rey mana fer carta al notari, axi com ell la ordena e, la dicta. E quant lo notari hac scrita la raho, axi com lo rey li havia dit, si crida als cavallers francesos qui staven a part luny d'ells, per esser testimonis de la carta que havia scrit per manament del senescal e del rey. E la carta, comença axi:
