comentaris. Es la confessió d'un rey cristiá, es la relació lleal y franca d'un gran conqueridor que, sumís á la veu de la conciencia, refrena espontáneament los impulsos de sa forsa; es la historia d'un gran príncep que, veyent cáurer al seu voltant los estandarts dels moros y las senyeras dels barons, contempla ab majestuosa serenitat los fronts que s'acotan y'ls cossos que's doblegan y'ls hi allarga sa dreta poderosa com pare y amich de tots sos sotmesos.
César, personificació d'una societat pagana que designava lo valor y la virtut ab una mateixa paraula, com si'l mon fos patrimoni dels més atrevits, no veya en son geni y en son heroisme sino dos poderosos instruments de sa ambició que somiava ab la tiranía. En Jaume'l Conqueridor, quant vassalls y enemichs s'humillavan sots son sceptre, no s'aprofitá de son poder sino pera proclamar l'imperi del dret y'ls furs de la Justicia.
No content ab posar com sos progenitors a tots los desvalguts sots la protecció de la Esglesia y del Trono en las Constitucions de Pau y Treva, volgué que las ciutats y vilas contribuissen també á formarlas y desde que en 1218 s'ajuntaren ab aquest objecte en Vilafranca ab los estaments militar y eclesiástich, sempre més foren cridats los síndichs del bras popular á las Corts catalanas.
La lley del vencedor, que en aquells temps per tot arreu imperava, li permetía dictar condicions ben duras als sarrahins humiliats per sa espasa y, lluny d'aixó, prohibía severament que ni com á vensuts ni com á infidels gosás ningú agraviarlos. Fins arrivá al punt de vegadas de discutir ab ells, com conta que sucehí en lo regne de Valencia, lo número de mesquitas que li devian cedir de bonas en bonas pera que no estigués faltat d'esglesias lo cult católich.
Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/19
Aquesta pàgina ha estat revisada.
