Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/184

lo rey n'era molt fello e despagat. Quant les galeres dels Catalans hagueren ligats los presos e hagueren amarinades les vint e dos galeres que hagueren preses, tornaren s'en a rems e a veles vers Mecina, tant que fo be miga nit ans que fossen a la torreta de Mecina. E quant foren a la torreta, reposaren se aqui tro al jorn. Mas sempre que foren aqui, trameseren missatge al rey a Mecina, per hun lleny armat que li fes assaber les novelles de les galeres.
 Quant lo missatge fo a Mecina, si munta tost al palau, e fo amenat d'avant lo rey qui era colgat en son llit; si que lo rey, tantost com lo viu, tantost se dreça en son llit, e demana li quines novelles aportava.  «Certes, dix lo missatge, bones! que les galeres de Carles son descomfites, e havem ne preses vint e dues». Quant lo rey hac aço entes, fo molt alegre e feu grans gracies a Deu Nostre Senyor, de tan gran gracia e de tan gran honor que feta li havia. E feu donar al missatge qui les novelles havia portades, hun seu vestir d'escarlata molt ab pena vayre. Puix lo rey dormi tro al jorn molt alegrament e en pau, que molt havia estat ab mal ayre, per ço com molt era duptant del fet, mas be sabia que, abans quels seus no serien vencuts, n'i havria tants morts que no seria qui llevas lo camp.
 Quant la gent de Mecina saberen aquella novella, llevaren se tots de sos llits, grans e pochs, e van encendre torces e brandons e canelles e falles; e feren tan gran lumenaria que de huna llegua entorn havia molt gran claredat, que era semblant que fos jorn. E menaren lo major alegre que hanch mes fos vist. Quant vench lo mati, les galeres dels Catalans se apparellaren e s'en anaren al mils que pogueren, e desligaren als presos, e feren los tornar en llurs galeres a revers ab la popa primera e ab les senyeres de Carles tiragascant per la mar. Cascuna de les galeres del rey d'Arago ne remolcava huna o dos galeres de aquelles que havien preses, ab la popa primera. E axi remolcant, entraren s'en al port de Mecina lo mati, ab gran alegre de trompes e l'altres esturments e ab llurs senyeres llevades. E lo rey era aqui riba la mar ab gran cavalleria e ab tota la gent de Mecina, e cridaren a altes veus:  «Ben siats venguts, axi com a molt valents que vosaltres sots, que ab quatorze galeres havets guanyada victoria de cinquanta galeres!». E menaren lo major alegre que hanch mes fos vist.