Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/167

Los missatgers se partiren devant lo rey, e lo rey mana a son senescal que los llivras ostal e pensas d'ells al mils que pogues.
E axi com lo rey ho hac manat fo fet. E lo rey aparella son consell de comtes e de barons e de cavallers savis, e dix los com los homens de Cecilia los havien tramesos missatgers, que li llivraven lo regne de Cecilia, e quel bastaven da tot aço que hagues mester. «Be sabets quel regne es de la dona muller mia e de mos fills; e aquest rey Carles tenial ab molt gran tort: e puix axi es quel apostoli non vol fer negun socos per que yo romangues aci per conquerir la terra de Africa, es mon cor que yo vaga pendre lo regne de Cecilia, puix ells lom reten, e vull saber de vosaltres quin consell m'i donats. -Senyor, digueren los comtes els barons de Catalunya e de Arago, pensats de fer tot ço que honor vos sia e profit, que nos vos seguirem mentre vidans baste. Que gran vergonya nos seria si tornavem en nostra terra que no haguessem res conquistat ne cregut en la vostra senyoria».
De aquest consell fo molt alegre lo rey. «Barons, dix ell, mol son pagat de aço quem havets dit; e conech que gran amor e gran lealtat me aportats, e que gran prohea de cavalleria vos ho fa dir. E per ço no romangua la batalla de fer ab aquests menys crehents, qui tants se son ajustats devant nos. -Senyor, digueren los cavallers e los barons, molt vos ho havem que agrair de ço que vos nos havets dit. E facam ho en tal guisa que tots temps vos dupten. Per ço que vos o los vostres antessessors han ja fet, es mester que aci apparegua».
Ab tant lo consell se parti e cascuns anaren en ses tendes. E lo rey romas alegre e joyos.
Ara lexa a parlar lo llibre del rey e torna a parlar dels barons e dels cavallers de la ost e dels almugavers, e dels torneigs e dels grans fets d'armes que feyen ab los Serrayns.