Pàgina:Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats (1885).djvu/15

En la Edat Mitjana s'escriguéren moltas crónicas en las quals poden estudiar las costums de la época aquells que no tenen prou temps ó prou paciencia pera ferho en los arxius. A Fransa las de la abadía de S. Dionís, traduhidas del llatí per Guillen de Nangis, la del mariscal de Champagne Jofre de Villehardouin que escrigué la historia de la conquesta de Constantinopla (sigle XII), las del savi Flodoard sobre la esalesia de Reims y sobre'ls fets passats desde 919 á 966, la del senescal Joan de Joinville que ab tant atractiu sentiment nos pinta la cristiana grandesa de S. Lluis, la de Froissart, qué'ns conta ab dramática animació los aconteixements que succehíren á Fransa, Inglaterra, Escocia y Espanya desde 1322 á 1400, continuada per Monstrelet fins al 1444, la Gallia Christiana, la Collecció dels historiadors de Fransa, y altres sapientissims estudis dels Benedictins; á Italia la collecció de crónicas dels florentins Ricordano y Giachetta Malaspina, que comprenen fins al any 1280, continuada per Dino Compagni fins al 1312; las Istorie fiorentine de Joan, Matheu y Felip Villani, que arrivan fins al 1365, las obras de Coppo Stefini y de Cino Rinuccini que portan la narració fins al 1460.
En las crónicas florentinas havem aprés la vida social y política dels municipis italians, admirant lo criteri verament republicá ab lo qual aquells ilustres ciutadans s'aplicavan á descriurer no ja las hassanyas, grandesas y contratemps dels prínceps, sino'ls progressos, combats y vicissituts dels pobles, criteri molt notable en aquella época y que ja havía iniciat lo potent ingeni del Dante.
A Castella, D. Pere Lopez de Ayala escrigué la crónica de D. Pere'l Cruel y'l Rimado de Palacio imitant l'estil del romá Tito Llivi; un desconegut escrigué la historia del famós D. Alvar de Luna; diferents escriptors