del fet de Navarra ne y volgues entrar; que be sabia que la terra e els infants eren romasos en son poder; per que li tornaria a gran desonor si no la defenia á tot hom qui entrar hi volgues.
Quant lo rey de Castella hac entes aço quels missatgers hagueren dit, fo molt fello, e trames a dir al rey d'Arago: que la deffenças com mils pogues, que ell hi entraria mal grat de tots aquells que lo y volguessen vedar. Quant lo rey d'Arago hac entes ço que el rey de Castella li hac trames a dir, fo molt irat; e trames per tota sa terra á tots sos cavallers e a les gents de les ciutats e de les viles, que venguessen ab llurs armes al pus tost que poguessen. Si que, en poch temps, foren ajustats lla hon lo rey era. El rey de Castella vench ab totes ses gents á miga llegua prop de la ost del rey d'Arago. Si quel rey d'Arago hac en cor ques combates ab ell, ja fos ço que hagues gent la mitat quel rey de Castella, mas havia tan bona cavalleria e tant gran gent de armes de Catalunya e d'Arago, que, si fossen mes tres tants que no eren, si li era semblant quel tots los degues desbaratar e gitar del camp. Mas los bisbes els prelats els homens d'Arago anaven de huna part e parlaven posa, e vedaven, aytant com podien, que la batalla nos fes entre ells. Entrels altres qui parlaven la posa, havia y hun rich hom molt savi e cert qui era de Catalunya e havia nom En Bernat Vidal de Besaldu. E anava ab lo rey de Castella; e aquell ana s'en al rey d'Arago e dix li:
«Senyor, que volets fer? Lo rey de Castella es vostre gendre e vostre fill, e ha molts infants de vostra filla, qui son vostres nets. E es honrat rey; e es ab moltes gents; e si us combates ab ell, per be que us en prena, si pendrets vos major dan que ell, que havrets perduda vostra filla e vostres nets».
E puix ana s'en al rey de Castella, e deya li: que molt ho volia fer mal; car se volia combatre ab lo rey d'Arago, que era son pare, per que en negun tall no li'n podia be pendre ne sdevenir; quel rey d'Arago ho feya a gran dret ço que feya, e ell a gran tort; encara, que en la ost del rey d'Arago havia tan gran larguea de pa e de vi e de carn e de civada que quaix per nient ho havien; e en la ost del rey de Castella havia tan gran carestia de totes coses, que les gents e les besties morien de fam. E axi aquest rich hom, En Berdat Vidal, treballa tant e
