mena ab si quatre cents cavallers Serrayns a peu, ab lances e ab darts e ab bones ballestes, que no duptaven null hom d'armes. E quant fo devant lo rey, descavalca e dona dels genols en terra, e besa li la ma e saluda lo.
«Amich, dix lo rey, be siats vos vengut! Be es ver que yo us he trames missatge que vinguessets ab mi parlar. E vos sabets be que yo he presa la ciutat de Valencia, e la major partida dels castells e de les viles de aquest regne. E vos tenits aquest castell e conexets que llongament no us podets tenir a mi. Mas, per ço com yo us tinch per gentil-hom e he oit dir gran be de vos, no volria que de tot fossets exellat de aquesta regio. Yo us dare a vostra voluntat, a vos e als vostres, la vila de Muntesa, tan solament e tingats a mi per senyor e quem retats a mi lo castell que vos tenits de Xativa. E darvos he per messions deu milia morabatins.
-Senyor, dix lo Serray qui era senyor del castell, donats me acort de hun dia, e apres yo us respondre».
Ab tant lo Serray s'en torna al castell, e hac son acord aquella nit; e lendema torna al rey, e atorga aço quel rey li havia dit. E feren llurs cartes e llurs convinences; e puix hac la nit servents e cavallers crestians, e llivrals lo castell. Les senyeres reals foren sobre les torres e per los murs del castell.
E quant cells del altre castell ho veren, tengueren se per morts. Els crestians del castell major digueren los ques retessen, que d'uy mes nos podien tenir. E ells digueren ques metrien en poder del rey. El rey pres los a merce, e heretals en la terra mateixa, al pla.
E lo rey axi hac lo castell de Xativa e la vila qui es molt bona e gran, e tota la encontrada; e apres la vila de Alzezira, qui era una vila entre dues aygues nevals; e no y pot hom entrar sino per pont. E pres Boriana e Cullera; e pres Gandia, e la vila de Denia qui es molt gran e fort, e moltes d'altres viles e castells del regne de Valencia.
E en aquella saho, llevas hun Serray de aquella terra, qui era pastor, e era negre, molt valent hom. E ajustas ab servents e ab homens d'armes serrayns; e apellaval hom Rey Albocor. E mes mans a correr lla hon los crestians staven, en les viles e en los altres llochs. E fes a gran mal e gran dan a crestians, e majorment a la vila de Alzezira. E aquest serray tenia de
