Pàgina:Cordial del anima (IA bvpb-401420-11002468).djvu/14

trespassen en negun temps son retornades. E per ço legim en Ricard: que ab raho es intitulada mort: com sia hun boci pera tots generalment amarch: lo gust del qual fogir en algun temps sescusa. Car legim en lo Gerson del menyspreu del mon. Talla la mort y deuora qualseuol cosa de carn composta: e axi a gran com a chichs senyorejant turmenta: e no tenint temor de negu: dels nobles te lo general imperi. Tan comuna es als duchs com als princeps: hi sens misericordia axi als vells com als jouens. Ella brama: y tot quant es en lo mon tremola. Ella fereix: y tota la carn perint: no es hun sol home per fort que sia que della scape: e a persona del mon no rescata: perque de negu reb seruey: preu: ni amistat alguna. Mas perque vull recitant mes paraules despendre? Lo pobre ni lo rich per molt que tinga: ala impiadosa mort no scapen. La qual ara per cert se e coneg esser la vltima fi de totes les coses. E perço sescriu en Getha. Totes les coses leua la mort. E lo saui Cato: y Socrates moriren. Perhon clarament se mostra que la doctrina ni sciencia: a nengu deles sagetes dela mort defensa. Car segons en lo .xj. del Ecclesiastes sescriu. Axi los ignorants com los homens de sciencia moren. Perhon se lig a .xxxiij. de ysaies. Hon es lome de sciencia? Hon es lo que les paraules dela ley pesaua? Hon es lo mestre dels infants? com si digues. No son: ni viuen: mas ab lo mateix discurs han passat com los altres la present vida E ab tot que lo dit Getha non nomenen sino solament dos. Digues me hon es lo gran y fort Ector de troya? Hon Iulio cesar? hon lo poderos Alexandre? hon lo gran Macabeu judes? hon lo fort Sanso? hon Galien metge hil seu