traure: com pensar continuament en la mort. Car aquesta es la quels homens a humilitat conuida. Aquesta fent tenir en menyspreu totes coses: fa alegrament empendre hi acceptar la penitencia.
¶ Quela mort fa humiliar lome.
Ich donchs que lamort fa humiliar lome. E per ço diu sanct Agosti en lo libre deles paraules del senyor. Conegas lome: si de si vol apartar la superbia: que morir no se scusa. E que totes les coses bones hi males nostres: son transitories e incertes e sols la mort es infallible. E per be que la hora del seu venir sia a tots occulta e incerta: pero no resta que no sia presta hi sens tarda la sua venguda. dient. Ecclesiastes als .xiiij. capitols. Recordat que la mort no tarda. car scriuse en Tobies. la mort corre e noy ha raho ni partit pera fogir della. Car per ley es obligat lome pagar ala mort: lo seu natural deute. E aço mateix diu sanct Bernad en hun sermo O desuenturat home perque not aparelles a morir cascuna hora: com not tens per mort: puix tens per cert que de necessitat a morir tesperes: hi fet en tumateix considera [?]o pensa: com los vlls se giraran en lo cap: y tallant se lo cor de dolor: se rompran en lo cors les venes. Qui donchs humiliant se no haura temença sabent decert que ha de tornar terra: e noy haura exceptio de persones: segons que fon en lo principi. Car segons sescriu en lo segon dels reys a .xiiij. capitols. Tots morim hi correm com les aygues en la terra: les ones dela qual puix que
