¶ La quarta e vltima darreria:que segueix apres dela vida: es dela gloria de paradis.
A quarta darreria: que molt senyaladament: deu retraure als homens que no hagen de peccar: es la benauenturada gloria de paradis. Que si lome refrenant se guarda de fer omeys y altres peccats per no perdre les corporals coses: e mundanes: quant mes se deu refrenar: guardant se de qualseuol obra: y acte no licit: per no perdre lo goig celestial. On diu sant Afosti en les confessions. Es bun goig que nos dona ni se atorga als mals homens: mas als que de bona voluntat: te serueixen: lo qual goig es tu mateix deu y senyor. Scriu lo apostol en la primera als corinthians a .vj. ca. Los mals no possehiran lo regne de deu ans ab gran confusio seran lançats fora axi com los glotons golosos y inutils acostumen esser lançats vergonyosament dela sala y cort del emperador: perque alli ab los reys e princeps nos seguen en tan solemne taula. Car diu Cassiodorus sobre aquell vers del psalmista. Expelle eos quoniam irritauerunt te domine. Aci diem que tant es cascu lançat y apartat dela deitat: quant son amontonats los seus peccats. Car la gran suma del peccat es mesura del esser rebujat. Donchs que no squiuara los peccats: ayorrint los com a metzina coneixent que per ells ha de perdre la gloria eterna. Que dire yo donchs pobret de ingeni: daquesta incomprensible gloria. car si vll no ha vist: ni orella hoit: ni cor ni ymaginacio de home nunqua ha pensat lo que te deu aparellat als quel amen: segons que scriu lo apostol en la primera als corinthians en lo .ij. c. Que dire yo de allo
