Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 6-10.djvu/38

Aquesta pàgina ha estat revisada.
la lápida, ¿y en asò

diguerem algo de mal?
¿Tú talegrares?

Saro. Yo sí.
Dotor. Yo també, pues veritat

diguerem els dos, ¿y qui
de tal bé no salegrá?
No es menester que to diga,
que tú tan bé com yo ho saps.
Pues yo ara, Saro, et dic
y et repetixc, que fon tal
la alegría que tingui
que no lha tenguda igual
en los dies de ma vida.

Saro. Yo aquell dia em vach llevar

sent arrugues, y ensomie
la arenga de cuant en cuant
que als Godellenses diguí:
pera mi fon dia gran.

Dotor. ¿Y en eixa conversasió

parlarem per bé ò per mal?

Saro. Tot en bon fi y bon intent.
Dotor. Pues tampoc varem pecar.

En la tersera parlarem
del abús que els nesios fan
de la llibertat de imprenta,
perque lhan compresa mal;
y en asò ferem un bé
á la Relichó y estat.
pues en veritat es veu
que es abús, no llibertat:
el decret que sobre asò
les Corts dictaren, tel vax
llechir al pèu de la lletra,
bé ten pots enrecordar.
Y ara com entonses dic
que en extrem perchudisials
han eixit escrits que tiren
no á ilustrar, sinó á infamar.
De huí en abant puga ser
que ya escriguen mes aspay,
pues la chunta de Censura
instalada está formal,
y els que la compònen son
tots hòmens de molt bon nas.

Saro. ¿Vol dir que olen desde llunt

y res sels escapará?

Dotor. Això mateix, que son sabios

son instruits é ilustrats
pera coneixer el minim
defecte que es cometrá.
Con que en esta part, Perrengue,
no varem tampoc faltar.
Aném á la cuarta pues:
en esta varem pintar
lo que te pasá en la chunta
cuan te varen fer vocal.
Alli veres les intrigues,
les mentires, les maldats
en que el honor denigraben
dels que creien ribals,
veres á hòmens de copete
humillarse suplicant
perque els donaren el vot:
y tú ho vares extrañar:::

Saro. Si, Señor, perque en ma vida

mhabia vist en tals balls.

Dotor. Y allò et serví de llisó.
Saro. Cóm qué! y de llisó tal,

que á fondo coneguí als homens,
y vax veure per lo clar,
lo que pot el interés
y ambisió en el còr humá.

Dotor. En esta part procurarem

clarament manifestar
lo que es sobèrbia, ambisió,
y amor pròpi, per lo tant
obrarem sengons virtut,
y escrúpol asi no en cap.
Anén á la quinta, en esta,
notisia me vares dar
que en la tribuna estigueres,
y que et va pegar molt mal
veure predicar á un hòme
despreciable y falt del cap.

Saro. Y em paregué un desficasi

y un despropòsit extrañ,
y parlí de sentiment,
no de mala voluntat,
ni òdi y contradicsió
com alguns varen pensar,
sentí que en allò es donaba
motiu pera criticar
als que volen y desichen
que tot asò vinga al baix,

Dotor. Les tribunes ben montades

conforme deuen estar,
á mantindre achudarien