Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 6-10.djvu/3

Asi ara et faré el plá en dos reglons de esta festa y paraules sobrarán. Uns temen pedre els empleos, y atres els volen guañar: asi tens tota la guerra dels partits que no son sans. Pero els honrats Españols y els que son fins lliberals no tenen atn baxos fins, en tenen atres mes alts. La salvasió de la patria, el lliurarla de treballs, el fer que campeche y brille com en atre temps brillá, asó els mou, y no atra cosa este es el recte pensar. Pues parlant per este terme, com sempre els dos ham parlat, ¿les nostres conversasions diu vosté que han criticat?

Dotor.

Y no com se vullga, Saro, han estat molt criminals, contra nosatros, no ho ductes.

Saro.

Pues sapia que es mal señal; matadura sinse ducte, si es resentixen tindrán. Nosatros sols critiquem als dos extrems, asó es clar, y el que es queixe de nosatros ó es servil, ó es exaltat. Yo soc carreter antic, ¿y sap vosté lo que fas així que entre en la posada? en pel deixe als animals, la má els pase per damunt, y el pobret que está matat acacha el llom y en resent. No se si me entenderá. ¿Y qué dihuen de nosatros?

Dotor.

Mil dicteris fora cas.

Sa.	De mi que diguen cuant vullguen, perque tot lo que dirán vindrá á reduirse, á que soc un barrugo; bien vá, pero de intensiones sanas: yo en coneixer animals, he puesto todo mi estudio: asó em dona que menchar, y en asó estic instruit.

Dotor.

Diguesme: ¿com has entrat tan gochós dient victoria?

Saro.

Perque la guerra ham guañat Ya ha vengut el dia nou, el Congres ya sa achuntat, pues victoria y mes victoria es lo que debem cantar. Ya han acabat les histories, embusteríes, maldats, enredos, cabilasions y embolismes inventats per los partits diabolics. ¡En cuanta por ha pasat estos dies en que estaben els Goberns paralisats! Pero els Pares de la Patria, aquells en qui ham confiat procurarán pronte, pronte tot posaro en bon estat.

Dotor.

Como debes tú te alegras, no todos se alegrarán

Saro.

Bien lo creo, tots aquells dels extrems que ham nomenat. Els uns el rio revuelto volgueren pera peixcar; y els altres rabien de pena al veure que ya ha aplegat el dia en que se escomensa lobra que aborrixen tant: Pues que rabien y rebenten per tots los cuatre costats, que Deu comensá la obra,