|
|
que ara tenim entre mans;
siga una la opinió
una la veu, y hu el pensar,
y vengan á echarnos guindas,
¿Qui nos te de conquistar?
Todo el poder del infierno
si estém units no podrá.
cuant vingueren els francesos
á volernos arreglar,
encrecordaten, la unió
es la que nos va salvar.
Volguera que tots mouhiren
desde el hu al atre cap
de España, que yo els diria
que en les nostres mans está
la salvasió ó perdisió.
Salvasió, se achermanats
pensém tots de un mateix modo,
que es, sumisos abrasar
la Constitusió, ¿y asó
te alguna dificultat?
Y la perdisió segura
la tenim, si divorsiats
anem sempre en etiquetes,
perque la sanc correrá.
Asò no volguera yo,
per això parle tan clar,
pregue á Deu es continguen
els lliberals y exaltats.
Castigue la lley á aquells
que foren els principals
instrumens de nostra ruina
y al Rey varen engañar,
y la lley també castigue
als rebels y als obstinats,
que per lo seu fanatisme
no se volen congregar
á la bona causa, estos
els tenim ben señalats;
mes no prengám la chustisia
enchamay per nostres mans,
que asó es pertubar el orde
contra tota autoritat.
No inmutem cosa ninguna
ans que el Congres nacional
ho disponga, y nos ho mane,
de lo contrari será
un desorde, un laberinto;
y este abre que ham plantat
no tirará rails fondes,
ni nunca fort es fará,
com tots units no el cuidem.
|
