Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/9

Aquesta pàgina ha estat validada.


SEGONA CONVERSASIÓ

Entre Saro Perrengue, carreter de Godella, y el Dotor
Cudòl, abogat de Valensia, sobre haber churat
el Rey la Constitusió.


Saro. Viva la Constitucion.
Dotor. Bòna entrada, Saro, fas:

ara dos mesos arrere
nou agueres dit cridant.

Saro. Guarda Pablo! ni por pienso:

encara ben amagat
en un rincó de la cuina,
entre quatre amics lleals,
por si oían las paredes,
sempre ho dia tremolant.

Dotor. Y be tenies motiu;

pero ara que ya está
jurada en toda la España
con tanta solemnidad,
tanto júbilo, alborozo,
y contento universal:::

Saro. A pòc á pòc en això:

quel plaer la ha transportat
y el fá eixir de ses casetes.

Dotor. Dius, Saro, una veritat,

que de gòig no sé quém pasa;
per això no he reparat
en dir, que están tots contens.

Saro. Pues yo crec que una gran part

necesiten bòna olleta,
y fòrsa de micapans
para volver del desmayo,
que la pedra els ha causat::
Pareix quels hacha caigut
als indignes en lo cap.

Dotor. Y els ha pegat tan en mig,

que em pareix no lalsarán
en sa vida.

Saro. Deu ho fasa,

que nol puguen alsar may.
Un poticari amic meu,
que es grandísim lliberal,
y hòme de servell y lletres,
pues quant ya que saber sap,
parlant de asò latre dia,
em digué, habia arreglat
una receta á tots estos,
al veurels tan desmayats,
melancòlics y perduts,
despues que sha colocat
la Pedra que ells no pensaben;
Diu aixi el corroborant:
Plom derretit micha arroba,
de corrosiu sublimat
uncias duas et dimidiam,
polvos de mostasa y cranc
de cada cosa sex libras;