Pàgina:Conversacions entre Saro Perrengue i el Dotor Cudol 1-5.djvu/6

Aquesta pàgina ha estat validada.
que en lo dia está manant.

Perdó, obediencia y unió,
asó nos ha de portar
al fi que tots anhelem
de gloria y de felisitat.
Deixém els resentiments,
olvidem tot lo pasat,
y Deu com á chuche etern
castigue al que hacha pecat.

Saro. Pero també es un dolor

que yo vecha:::

Dot. Punt y apart;

fem lo que fa el que goberna,
y estém del atre costat.

Saro. Y si els malignes intenten

alsar atra bolta el cap?

Dot. Perrengue, no sigues tonto:

la conmosió es cheneral,
y la veu del poble una;
y puesto el Rey ha churat,
(que es aon tropesaba el carro)
qué resta fer als vasalls?
morro en terra y conformarse
tots, hasta els mes obstinats.

Saro. Y de estos no en queden pocs.
Dot. Ells se desengañarán.
Saro. Encara parlen y dihuen

insolensies á grapats.
Que en breve se verá todo
de ladrones inundar;
que cuatre borrachonets
son els que trahuen el cap;
que el impío y libertino
ho volen:::

Dot. Deixau estar,

que encara que no els ha oit
em fas carrec que dirán.
Boques amargues es forsa
que han de vomitar amarch:
els han llevat la mamella
[il·legible] com á condenats;
parlen hasta que rebenten
que á mi poco se me da.

Saro. No ho feen aixi en nosatros.

No podiem respirar,
ni dir el nostre sentit
sino en secret y amagats;
y cuidado de que holgueren
del pobre que apasionat
era á la Constitusió,
que tirantli pronte el guant
le afaitaban a repelo,
y el posaben tan alsat
que ningú sabia de ell;
en una raho, el pecat
mes gran que teniem, era
el ser constitusionals,
Pues que callen ara ells,
que no em pareix regular
tras de cuernos penitencia.
¿Vosté no diu que la pau
y la unió nos ha de valdre?
¿Con qué ells nos han de insultar
y nosatros son de coba?
Pues aixi nos fea abans:
una paraula no mes
que diguí chusta y al cas,
sinse malisia ninguna,
yo se lo que em va costar.

Dot. A voltes hu es pensa dir

coses que no son pecats,
y preses en un sentit:::

Saro. Quin sentit ni quin cafall,

el sentit de la opresió,
y el despotisme infernal.

Dot. Pues contam, Saro, que fon?
Saro. Oixca vosté, que es riurá:

Un dia vingui á Valensia
en una cárrega gran
de safanories, y entrí
per lo portal de Serrans;
hu de aquells de les ahulles