Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/93

Aquesta pàgina ha estat revisada.
U

N día quan el sol ja devallava vers l'horitzó una mare ab el seu infant seguts a la porta de llur cabana parlaven de la Gran Cara de Pedra. No tenien més que aixecar una mica els ulls pera veurela destacarse clarament allí al davant, allunyada d'algunes llegües, intensament illuminada per la claror del sol que feia ressaltar vivament tots els seus relleus.

Què era la Gran Cara de Pedra? Enfonzada dintre un cercle d'alteroses montanyes, hi havia una vall espaiosa que poblaven molts