cada fisonomía, sino adhuc les passions y els sentiments més secrets del cor. Y us ho tinc de confessar, afegí Walter abaixant la veu, tindria veritable por de posar davant seu.
— Peró es que parleu seriosament? demaná vivament sa promesa.
— En nom del cel, cara Elinor, digué son aimador somrient forçadament pera dissimular sa angoixa, no li deixeu pas pintar aquesta expressió... Ah! ja ha passat ara; peró fa un moment semblaveu morir de por. En qué pensaveu?
— En res, en res, respongué Elinor, vos ho haveu imaginat. Veniu a veurem demá, y anirem a fer una visita an aquest artista extradinari.
Quan el jove s'hagué retirat, se podia observar encara en la bella y candorosa faç de sa promesa l'extranya expressió que l'havia sobtada. Era una mirada rublerta de tristor y d'angoixa y en apariencia sense cap relació ab els sentiments
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/59
Aquesta pàgina ha estat revisada.
