y llensa un altre Visca entusiasta a l'eminent Capderoca.
Ernest s'apartá d'allí tot afligit y abatut, car havia sigut el mes terrible dels seus desenganys veure un home que podent haver complert la profecía, no ho havia volgut fer. Mentrestant la cavalcada, les banderes, la música y els carruatges anaven desfilant, seguits d'una turba vociferanta, y deixant un inmens róssec de pols a llur derrera, que al dissiparse deixá veure novament la Gran Cara de Pedra en tota la sublim majestat de sa llegendaria vellesa.
— Míram, Ernest, semblaven dir els benignes llavis. Jo he esperat mes temps que tú, y encara no he perdut l'esperança. No tinguis por; l'home vindrá.
Anys y anys passaren rapidament y començaren a posar cabells blancs en el cap d'Ernest y a obrir solcs venerables en el seu front y en les seves galtes. Era ja un vell; mes, no debades havia envellit; car mes pensaments grans
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/127
Aquesta pàgina ha estat revisada.
