Pàgina:Contes (1907).djvu/87

feta la seva oració, va adormir-se molt serè. Per la seva part, el seu company va enganxar les ales a les seves espatlles, va cenyir-se a un costat el sabre, va agafar els tres bastons i va volar vers el castell.
Feia una nit negra com gola de llop. La tempesta arrencava les teules dels teulats, i els arbres del jardí, dels quals penjaven els esquelets, s'ajeien com roserars a l'impuls del vent. Els llampecs se succeíen sense interrupció; i els trons esclataven l'un darrera l'altre, fent un soroll de rodes continuat. La finestra va obrir-se i la princesa va empendre l vol. Estava palida com una morta, però va somriure veient la tempesta. Aquesta semblava que no era pas tant furiosa per ella. El seu mantell blanc va desplegar-se enlaire com una vela de vaixell.
El company va fuetejar-la tant fort amb els seus tres bastons que la sang va córrer per terra. Era de creure que no volaria pas fins a la montanya.
Però a l'ultim va arribar-hi.
— Pedrega i fa tempesta! — va dir ella. — No havia vist mai un temps així!