cap al castell. Tota la sala era plena de gent. Els jutges estaven colocats sobre un cadafalc, el cap enfonsat en grans coixins de plomes, probablement perquè tenien de reflexionar molt.
El vell rei va aixecar-se aixugant-se ls ulls, i després va entrar la princesa.
Era encara més encisadora que la vigilia, i va saludar graciosament a tota la companyia. En Joan va donar-li la mà, dient-li: — Bon dia.
Era arribat el moment d'endevinar lo que ella havia pensat.
La princesa mirava en Joan amb benevolença; però quan va sentir la sola paraula botina, va tornar-se blanca com el guix, posant-se a tremolar tota ella. Però
no hi havia res a fer: ho havia endevinat. Visca! El vell rei estava tant content, que va fer una tamborella; tot-hom va picar de mans per en Joan i per ell. La primera prova havia anat bé.
El company den Joan va comparèixer radiant quan va saber que tot havia anat bé. En Joan va juntar-li les mans, donant gracies a Déu, amb l'ajuda del qual cer-
Pàgina:Contes (1907).djvu/85
Aquesta pàgina ha estat validada.
