Pàgina:Contes (1907).djvu/84

bruixot tornà a obrir la montanya, i ella s'entornà, tot volant, al castell. Però l company den Joan va seguir-la, fuetejant-la com a l'anada, però tant fort, que ella gemegava profondament sota aquella pedregada implacable. Ella entrà amb gran volada a la seva cambra, aont el company den Joan va deixar-la pera tornar a l'hostal.
En Joan encara dormia.
L'endemà, de bon matí, tot seguit que en Joan va despertar-se, el seu company va llevar-se també, i va contar-li que a la nit havia tingut un somni extrany sobre la princesa i les seves botines, i per això li aconsellava de respondre, quan ella li preguntés en què pensava, «botina».
— Tant té que respongui això com una altra cosa, — va dir en Joan. — Tal vegada lo que tu has somniat es la veritat, perquè no puc creure que Déu m'abandoni. Anem. Es precís que t digui adéu, perquè si no ho endevino no t veuré mai més.
Van abraçar-se, i en Joan sen va anar