Pàgina:Contes (1907).djvu/64

Tinc salut i ganes de treballar, i Déu m'ajudarà.
— Està bé, — van dir els altres. — Si vols pagar el deute, el deixarem tranquil.
Van pendre ls diners que en Joan va donar-los, varen riure de bona gana de la seva imbecilitat, i van anar-sen.
En Joan va tornar el cadavre a la caixa, va juntar-li les mans, i, dient-li «adéu», va anar-sen content, a travers de la gran forest.
Tot al seu voltant, allà on la lluna podia brillar, a travers dels arbres, va veure bonics elfs que dançaven joiosament. En Joan no va destorbar-los, perquè sabia que era un bon home i no més els que són dolents han de témer dels elfs.
Alguns d'entre ells no eren més grans que un dit i havien aixecat els seus llargs cabells rossos amb una pinta d'or. Se gronxaven de dos en dos entorn de les gotasses de rosada que hi havien sobre les fulles i sobre les altes herbes. Alguna vegada la gota de rosada queia a terra, i els elfs també en mig dels brins d'herba;