condemnat de soldat de guarda sobre la teulada. Això va molt bé.
En el carrer hi jugaven una colla de criatures. Quan varen veure les cigonyes, un d'ells, el cap de colla, va posar-se a cantar la vella cançó sobre la cigonya, i
tots ho feren després d'ell; però cantaven lo que ls venia a la memoria:
vola vers ta casa.
La muller es al niu
amb tos quatre petits.
El primer serà penjat,
el segon serà perdut,
el tercer serà cremat,
— Sents lo que ls nois canten? — deien les cigonyes petites. — Diuen que serem penjats i cremats.
— No tingueu por, — deia la mare cigonya. — No ls escolteu. No us passarà re.
Però les criatures continuaven cantant, senyalant amb el dit les cigonyes.
N'hi havia un, en Pere, que deia que feien mal de burlar-se de les besties, i no volia fer com els seus companys.
