— I doncs? No s té l dret de donar el seu parer? — va murmurar el retrat.
Al moment l'Ijalmar va despertar-se.
— Bona nit, — va dir el vell Acluca-ulls.
L'Ijalmar va fer-li una petita salutació, va posar-se dret sobre l llit i va tombar el retrat del besavi pera que no ls pogués interrompre com el dia abans.
— Ara explica-m una contalla. Explica-m aquella d' Els cinc pesols que s'estaven en un cossi, o La pota de gall que feia l'amor a la pota de gallina, o L'agulla de riçar, que s pensava ser una agulla de fer
malla.
— No s pot abusar de les coses bones, — va dir el vell. — Ara vaig a ensenyar-te una cosa interessant. Avui veuras el meu germà. Se diu igual que jo, però ell no més fa una visita a cada persona. S'emporta amb ell, sobre l seu cavall, aquell que ell va a veure, i li conta contes. Així com així no més ne sab dos: l'un es mera-
