Pàgina:Contes (1907).djvu/42

L'Ijalmar va posar-se en un girant d'ulls els seus vestits de diumenge i va pujar al vaixell.
El mal temps havia parat. El vaixell va seguir pels carrers i va tombar per l'iglesia. Tenien davant d'ells una mar immensa. Varen vogar tant lluny que no veien gens de terra.
Varen veure un vol de cigonyes que també abandonaven el seu niu i fugien cap als paísos calents. Volaven l'una darrera l'altra, i en poc temps varen perdre-s de vista.
Però una d'elles estava tant cansada, que les seves ales apenes podien sostenir-la. Era l'ultima de la filera. No podia seguir les altres, i a l'ultim va caure amb les ales exteses. Provava d'aixecar-se, però tot era inútil. Volia posar les potes sobre les cordes del vaixell, però va deixar-se anar sobre la vela i va caure damunt del pont.
El gat-de-mar va agafar-la i va dur-la al galliner. Entre les gallines, els anecs i les oques, la pobra cigonya va sentir-se tota confosa.