Pàgina:Contes (1907).djvu/39

passava per davant de molts castells i finalment se llençava al mar.
El vell va tirar una mica de pols sobre la pintura. Els aucells van posar-se a cantar, els arbres a agitar llurs capcines, i els nuvols a fugir mentres se veien llurs ombres passar damunt del quadro.
Després va colocar el nen damunt les herbes altes.
El sol brillava amb tot el seu esclat a travers de les clarianes de les branques.
L'Ijalmar passà pel riu i pujà sobre una barca que hi havia a punt. Estava pintada de vermell i de blanc. Les veles semblaven d'argent, i cignes portant collarets d'or al coll i una estrella blava i resplendent damunt de la testa varen endur-sel fòra del bosc verdejant, ont els arbres parlaven de lladres i bruixes i tot allò que les papellones els havien contat.
Alguns peixos de platejades escates nedaven vora l vaixell. Els aucells, vermells i blaus, grans i petits, passaven a grans vols. Les mosques volaven, els burinots zumzejaven; tots volien acompanyar l'Ijalmar i contar-li histories.