Pàgina:Contes (1907).djvu/27

a gual. I calia atravessar-lo pera trobar el seu fill! Va ajeure-s a terra pera beure tota l'aigua, cosa que era impossible pera una persona. Però la mare afligida esperava que succeiria un miracle.
— No, això no pot ser, — va dir el Llac. — Val més que ns posem d'acord. M'agraden les perles. Els teus ulls són les més transparentes que he vist. Fes-los caure amb els teus plors i et portaré fins al gran invernacle on viu la Mort i on cultiva les flors i els arbres. Cada un d'ells es una vida humana.
— Ah! Que es lo que no donaria pera anar a veure l meu fill! —va dir la mare, desconsolada.
Va llençar tantes llagrimes, que ls seus ulls van caure al fons del llac i devingueren dugues perles precioses. El llac aleshores va alçar-la com si estés en una gronxadora, i d'un sol moviment la va portar fins a l'altra banda, ont hi havia una casa meravellosa d'una lleuga de llargada.
No se sabia si era una montanya, amb boscos i esplugues, o bé una construcció;