Aquesta pàgina ha estat validada.
Una mare estava asseguda al peu del
breçol del seu fillet. Estava desesperada pensant que l nen se moriria. L'infant estava groc groc. Havia tancat els ulls i respirava amb pena. De tant en tant s'hauria dit que respirava profondament, i aleshores la mare s'abocava vers ell encara més ansiosa. Va sentir-se un truc a la porta. Un home vell i pobre va entrar embolicat amb una mena de manta de cavall: no hi ha re tant calent, i sen tenia necessitat pel fred que feia.
A fòra tot era neu i gebre. El vent bufava tant, que tallava la cara.
El jaio tremolava de fred. La mare va aprofitar un moment que l seu fill
