_(page_3_crop).png)
N nom de la Santisima Trinitat Pare Fill e Sant esperit, e de la gloriosisima Verge Maria mare de Deu e aduocada nostra, e de tots los Sants de Parais: Anno a natiuit. Domini millesimo sexcentesimo vndecimo, die vero intitulato vndecimo mensis Maii, los señors Melchior Esllaua olim Cruilles Generos, Tomas Buix Ciutada y comendatari de Racional, Scipio Roca Generos, Bernardino Martinez de Salzedo, Vicent Benet Vallacloig, y Baltasar Dalp Ciutadans, Iurats de la insigne ciutat de Valencia; lo Doctor Iuan Lluis Fababuix Canonge de la Seu de Valencia, lo Doctor don Francisco Lopez de Mendoça Canonge y Canceller de la vniuersitat de dita ciutat, lo Doctor don Cristofol Frigola Dega y Canonge de dita Seu, y Rector del estudi general de dita ciutat; micer Iaume Margarit, micer Iuan Batiste Olginat, micer Guillem Ramon Mora de Almenar, y micer Gaspar Tarrega Aduocats de dita ciutat; Miquel Geroni Pauesi Sindic, Vicent Mateu notari en lloc del Escriua del dits señors Iurats e consell de dita ciutat: ajustats en la cambra de consell secret. Com entre les perfeccions per les quals los homens son auentajats no solament a les creatures que no tenen juhi de raho, pero a algunes que gozen de aquell, sien les humanes sciencies, per medi de les quals se ha de alcançar la conexença de la veritat e dels secrets de la naturalea, axi de les criatures inferiors, com dels cels e influencia dels Planetes: pera que entes lo orde que en lo concert del mon ses tengur, lloem al criador de aquell, lo qual ha donat virtut a les plantes de la terra, e als homens sciencia pera que per medi de aquelles e de altres remeys medicinasen lo cos dels homens de la malaltia, e ho restituisen a la salut. Son tambe medi pera la pacifica comunicacio de la humana republica e policia, mostrant com los homens se han de tractar en aquella, instituint lleys sense les quals les republiques nos poden sustentar e donen forma pera alcançar les virtuts e fugir los vicis, e saber als sauis pera delliurar la republica dels grans perills e opresions, y pera dilatar los regnes e imperis. Per les quals coses los Gentils que no tenien la conexença que los Christians per la Fe alcançam, portaren tan particular conte en aumentar lo exercici de les sciencies: y en les sues republiques dedicaren vniuersitats y escoles generals aon concorreguesen los homens a llegirles y apendreles; com se mostra per les histories axi humanes com sagrades. Y si aquestos ab justa causa procuraren de ordenar les sues republiques, ab major raho estan obli-
