l'any 1478, primera publicació en llengua vulgar catalana dels llibres de la sacra escriptura. Mas de l'estampa d'aquest trellat, fet per micer Bonifaci Ferrer e altres singulars homens de sciencia, no'ns resta mes que la copia d'una fulla, y encara que tenim també alguns fragments d'altres Biblies en llemosí, en l'obra De la leccion de la sagrada escritura en lenguas vulgares del doctor Villanueva, hauriem d'anar a la Biblioteca imperial de Paris a demanar que'ns dexassen l'exemplar ò exemplars que posseheix manuscrits de tota la Biblia en nostra llengua materna, si volguessem satisfer lo desig de tornar a la nostra patria lo que ha perdut tal vegada per sempre.
Devem la pèrdua de semblant tresor a les heretgies nascudes de la superbiosa y errada interpretació individual de la santa escriptura que la ma vigilant de les autoritats eclesiástica y real ja de molt temps abans reprimia; puix trobam en l'any 1229 condempnades per lo Concili de Tolosa les versions dels llibres sagrats en llengua vulgar, y en l'any 1233 lo Rey En Jacme I.er d'Aragó ordoná que negú tingués en romanç llibres del antich ni del novell Testament, y que
