tenir patria propia y restá com estranya a casa seua, no'ns dolga ferla reviure ab tota la naturalitat y bellesa que li escau, com a digna de seure's al costat de les altres llengues de l' Europa.
La Biblioteca Catalana, traguent de la caxa dels nostres bons avis llurs mes preuhades joyes y robes de festa, algunes d'elles per la pols y lo corch del temps un poch malmeses y arnades, será com la tradició qui tanca l'ensenyança doctrinal y literaria de les passades centuries; la qual plagués a Deu que no's tingués tan oblidada, y no's saltarian tan sovint los margens que han posat al franch arbitre l'amor a Deu y al prohisme.
Per ço la Biblioteca Catalana, mostrant a la juventut l'imatge de les generacions qui foren, lluny d'esser motiu d'envergonyiment ni obstacle per animarla a conquerir les glories de la ciencia, la virtut y la bellesa, será lo fonament de l'edifici de l'art hon tants aymadors desitjan haver hostatge.
La primera obra que calria exir a llum en la colecció, fora: La Biblia molt vera e catholica... empremptada en la ciutat de Valencia en
