Pàgina:Colecció 26 de Coloquis valencians.pdf/90

Aquesta pàgina ha estat validada.

prou li pena, y li ha penat.
Concorda en lo Llaurador
romanarlo al sendemà,
y à sa casa loy portaren,
conforme habien tractat
Asi li entrà el discurrir
à este pobre enteresat,
cóm li pesaria meñs?
Desde enlora maquiná
y discurri, que donantli
(com si estiguera enfitat)
un servici, que la pancha
se li habia de amaynar,
y compraria barato,
que era tot lo seu afañ.
Prengué la capa, y corrents
les medicines comprá
de cherepiga, xalapa,
ruibárbaro, mejoacá,
parietaria, camamirla,
fulles de senet y sal.
torná a sa casa content
y en una olla ho ficá
posantla al foc que vullgera,
la eixeringa aparellant.
En asó isqué la muller,
comensantli á preguntar:
home, tú qué intentes fer
en este pobre animal?
té humor cólic per ventura?
tú has sabut si está enfitat?
Calla tonta, digué el hóme,