Pàgina:Colecció 26 de Coloquis valencians.pdf/82

Aquesta pàgina ha estat validada.

que von à un Llauró tocants.
Entraba en un rosì bayo
à Valencia à femechar,
y en lo carrer de les cuines
quant volia yo pasar,
dient: Señora, tè fem?
de casa un señor Lletrat
solia à voltes cridarme
un dragonot llepa plats
en la cara mes lluenta
que el setrill de frare Pau
tinga una poca pacencia,
perque la vull retratar.


Decimes}


Greñuda y en pocs cabells
y aqueixos de mil colors
molt bons pera espalmadors,
y també pera pincells:
polls y llemenes en ells
parturaben nit y dia;
llarc el front y en ell tenia
mes de cincsentes arrugues,
en atres tantes barrugues,
que un dimoni pareixia
tan grans com unes corbelles
de lladelles molt poblades,
y de cabells despoblades
tenia (per lleu) les selles:
els ulls com unes paelles,
y la mirada de sompa,
en un nas com una trompa,