Pàgina:Colecció 26 de Coloquis valencians.pdf/142

eu, y com tú vullgues, sempre à la vela, ya me enténs.

Coloqui de la Novia favera;
asó es
que li agradaben les faves,
y li feren mal.

Ara pues que estém de risa de chacota y bulla gran (mas que siga en contra mehua) els tinc de contar el cas celebre que em susui la nit que me vach casar. Com desde chiquet aixina ya em comensí à despuntar en agraderme les chiques, que em gustaba raonar, quant ani entrant en malicia ni chens que em vach esmenar: darrere de les fadrines no igualaba un satanás, moria per divertirles, entre elles sempre ficat, totes les duhia reboltes; y quant ya tingui quince añs en coneiximent entri y anaba ya retriant les lleches de les boniques me anaben ell ull vallant