en lleti á voltes parlant.
Hasta el diablot pudent
de la criada ficá
la cullerada en la dansa,
de tal forma, que em plantá
per barbes, que yo menchaba
mes que el porc del escolá.
Apenes sent la sentencia
que la mosa me intimà,
encara que en fums de chove,
per lleu la vach agarrar,
y li pegui tan gran surra,
que el pasme li retentà.
Vent el meu atreviment,
els amos, varen saltar,
dientme: guilopo, bort,
enchendrat per mala part,
vesten, ans que en un garrot
et fem com un sac de sal.
Pero yo ans que comensara
en aquella festa el ball,
prenint del carrer la porta,
à correr vach escapar.
Aixi que arribi als pellers,
com qui ix cab al mercat,
vach à saltar una balsa,
y al anar à dar el salt,
sense poder remediaro
dins de ella caygui de cab.
Acabat que el Pellers veren
el peix que estaba nadant,
com à ouets boladors.
