Aquesta pàgina ha estat validada.
| Y els Dotors de Medicina? |
| Sento. | Pulsen. |
| Tito. | Puix Deu que me guart de eixa festa. |
| Sento. | Sense ducte que tu vols morir penchàt, ò de repent. |
| Tito. | No per cert, lo que vull no estar malalt pera haverlos menester. |
| Sento. | Puix no crec te escaparàs. |
| Tito. | Y los del Arte Mayor tanto Maestro Colegial se luciràn estos dias? |
| Sento. | En la bugada ya drap, y no crec serà el pichor, que sempre molt bè han quedàt. |
| Tito. | Y els Sucrers? |
| Sento. | Faràn de cera un Altar molt ben formar. |
| Tito. | Millor fora de alfanic, melada, ò carabasat. |
| Sento. | Acudirien les mosques. |
| Tito. | Y mosques molt racionals. Diu que tiren caramelos, y confits desde eixe Altar? |
| Sento. | Yo no hu sè, mes bè pot ser, que son biçarros sens par. |
| Tito. | Si apleguen à fer tal cosa als Chics els he de portar una coixinera plena de chucherias. |
| Sento. | Ay tal! com no te coste diners Yo crec que te emportaràs al Dragò del Real Colegi, al Negret del Espital, Engonari de la Lonja, y hasta el mateix Rat penàt. |
| Tito. | El de plata? Què mel donen, y voràs com lo desfas, y lo convierto en pesetas! |
| Sento. | Els Ferrers:: |
| Tito. | No mels nomenes, que encara estic escaldat de la Festa dels Chiquets. |
| Sento. | Puix que es lo que et va pasar? |
| Tito. | Dempres dels grans esclafits, y aquells chispots infernals en que em deixaren la cara tota plena de llunars, vaix veure caure una cosa alli prop del meu costat, y no sabent que seria, comensì al punt à buscar, y trobì una ferradura de Rosì, sense estrenàr; vaix tirar la ma à agafarla, y la pell alli es quedà, puix estava ensesa en foc, mes foc tan disimulat, que ningu ho coneixeria. |
| Sento. | Si no fores, animal, avarisiòs, no tindries eixos chascos. |
| Tito. | No parà encara en asò el susès: com la volia agafar, li vaix tirar la armilleta damunt, y me la cremà. |
| Sento. | Conque es quedà alli? |
| Tito. | Boboni, què se havia de quedar! Pensì un arbitre, y me ixquè com Yo la havia pensat. Vaix agafar la montera, y en ella emvaix orinar, y logrì apagarla al punt; el meu Rosinèt castany la duguè mes de tres mesos. |
| Sento. | Puix molt cara et va costar. |
| Tito. | Pero men ixquì en la meua. |
| Sento. | Sense armilla, y en la mà estropeada, grande dicha per lo que val un real. |
| Tito. | Mas vale un gusto::: |
| Sento. | No, digues mes val aforrar un real; lo que puede la avaricia! |
| Tito. | No prediques, pasa avant. |
| Sento. | Els Obrers de Vila:: |
| Tito. | Ripio, Deu que em lliure del pardal que solen portar per terra |
