Pàgina:Cinch minuts fora del mon (1876).djvu/5

Aquesta pàgina ha estat validada.
¡Ba! ¡endevant! ¿Qué ho faré dret?

No; estaré milló assentat.
(S' assenta.) Morim ab comoditat.
(Apuntantse.) ¡Diable de canó y que es fret!
(Ne pren un' altra.) ¡Quina posició mes sossa!
¡Angela! ¡aquesta es bonica!
Arreglemnhos una mica   (Ho fa.)
¡que si passaba una mossa!
M' agrada tot ferho bé;
y un mort ha de se endressat.
¡Quin airot que s' ha girat!
¡aquí m' hi encostiparé!
¡Calla! sembla fet esprés! (veu la cabanya.)
No hi ha ningú, donchs m' hi mato.
Vetaquí un ninxo barato.
(Entra dins.) ¡Au noy; no t' hi pensis mes!



ESCENA II.


SOCIA SOLA,


que ha sortit, ha donát un cop d' ull á la escena y veyent lo banch s' hi ha quedat assentada.


SÓCIA. ¡Jesús! y que estich rendida!

¡Déu meu! y que estich cansada!
tres horas fa que camino
per boscos y per montanyas
sense plan, sense concert,
fugint no mes, apartantme
per sempre d' aquell bullici,
d' aquella perpetua farsa
que n' diuhen mon, societat...
¡Deu ser societat de sastres,
perque tot lo dia 'ls socios
lo passan tallant casacas!
Ja casi m' en desdiría,
ja m' entornaría á casa;
pero no pot ser, may mes;
primer morir destrossada
per las fieras, que de fixo
seran mes humanitarias
que 'ls homens y que las donas,
que no 's poden veure y plantan
societat, no mes per treures
la pell los uns ab los altres!
(s' aixeca.) ¡Ay soletat! ¡jo t' saludo!
¡quan temps fa que t' anyoraba!
En mitj d' aquell equinoxi
que tantas honras fa caure
¡quántas vegadas en tú
ab dolsa fruició pensaba!