|
te de darne compte al mon!
¡Es que es prou! ¡ni l' mes pintat
s'escapa de las dentetas
d'aquest aixam de serpetas...
que n' díuhen la societat!
Ets honrat: ¡quin ruch! dirán.
Ets murri: dirán lo qu' es.
Ets pobre: ¡no t' has entés!
Ets rich: ¡los has fet robant!
Fas un favor ab laudable
desitx, y l' que l' solicita
pensa: ¡aixó es que 't necessita!
li negas: ¡quin miserable!
Acompanyas una dona
que no es teba y luego venen
dient: ¡aquells dos s' entenen!
¡Ja n' pot sé ella ja de bona!
La teba troba un amich,
los sorprénen mentres riuhen,
¡ja has fet á tots! de tu diuhen:
¡que las dú grossas, jo t' flich!
Vas al café: ets un tahul.
No hi vas: no tens per gastá.
Trevallas: ¡quin rata n' hi há!
No trevallas: ¡quin gandul!
En fi; pots estar segú
que obrant de tota manera,
aqueixa gran trapassera
se ficará sempre ab tú.
Y luego ab tó doctoral
ve un filosoph entonat
y os diu que l' perfecte estat
del home, es l' estat social.
Es dir que la perfecció,
segons aquesta doctrina,
es estar sempre en berlina
y portar l' honra al garró.
Donchs gracias; si es cert que ho es,
ja os la regalo, companys,
disfruteula per molts anys,
que l' que es jo, ja no hi soch mes.
Si axí con axí tot nat
viu á plasso y va á la caixa,
m' estimo mes la rebaixa
que m' fan morint al contat.
Ja estich cansat de ser l' asa
sempre la sinia voltant.
Y al capdevall ¿perque? ¡Es gran!...
¡per pagar lloguer de casa!
Per pagar contribucions,
sereno, butlla, consums,
gas de escala ó altres llums
y ara fins los canalons.
|