Pàgina:Cinch minuts fora del mon (1876).djvu/13

Aquesta pàgina ha estat validada.
vosté 'm sembla que cantaba.
SOCIA. Ca, no senyor, recordaba

aquell vals del Dinorha.

SOCIO. ¿Qué sap de música?
SOCIA.  Un xich.

¿Y vosté?

SOCIO.  'L re, mi, fa, sol.
SOCIA. ¡Ella m' ha dat mól consol!
SOCIO. També es lo meu milló amich!

¿Vol cantarlo altra vegada?
¡Cántil!..

SOCIA.  No 'm recordará.

No sé la lletra.

SOCIO.  ¿Qué hi fá?

No es la lletra 'l que 'm agrada,
y á mes que no 's necessita.
En sabent sumá hasta cent
pot cantar perfectament
tota la música escrita.

SOCIA. ¿Cóm vol dir?
SOCIO.  Li cantaré

y ho entendrá mes aviat.

(Canta 'l primer temps de dit vals ab la seguent lletra.)

MÚSICA.

Dos y dos quatre, quatre y vuit son dotze,

dotze y tres son quinze y tres divuit,
y dos son vint, y cuatre vint y quatre
y quatre vint y vuit y un vint y nou.
 ¿Qué li sembla?

SOCIA.  ¡Ben trobat!
SOCIO. ¡Si, si, li dich que hi va be!
SOCIA. ¿Es casual?
SOCIO.  Sempre es exacte,

Próbiu ab la cavatina
de la Sonámbula.

SOCIA.  ¿Quina?
SOCIO. Aquella del primer acte.
SOCIA. ¡Oh! no sabré jo!
SOCIO.  Comensi,

y si vosté no 'n sap prou,
aquí soch jo.

(La Socia canta la cavatina indicada ab la següent lletra.)

MÚSICA.

Tres y dos cinch, y dos son set, y dos nou,

nou y dos onze y tres catorce,
catorce y tres disset y tres son vint.
Vint y dos, vintidos y vuit son trenta,
trenta y tres trentatres.....

SOCIO. Y xexanta set son cent.
SOCIA.  ¡Vaja, es nou!

 Pero jo no hi crech, dispensi.