Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/67

Aquesta pàgina ha estat revisada.

CAPITOL XVI.
Com lo senyor rey en Iacme torna a Valencia al dia ordonat ab gran poder, e posa setge sobre la ciutat de Murcia; e com la prengue a partit, e en quin any.

El temps que fo ordonat lo dit senyor rey vench en lo regne de Valencia axi aparellat e adreçat per mar e per terra, que hanch rey ne poch dir que mills ordonat ne adreçat anas sobre altre rey.

E entra ab gran alegre al regne de Murcia per mar e per terra; e perço tench la mar, que les sues hosts fossen bastades de viandes, e axi fo ordonat; e axi que ell pres lo castell e la vila Dalacant e Elx e tots los altres llochs que dauant vos he nomenats qui son lo regne de Valencia e de Murcia, e posa son setge sobre la ciutat de Murcia qui es ciutat molt noble e honrrada e molt fort e mills murada que ciutat que sia gayre al mon. E tantost com fo dauant la dita ciutat, ell ordona son setge en tal manera, que de neguna part no hi podia nul hom entrar. Queus en faria moltes noues? quel setge dura tant, que la ciutat vench ab ell a partit dels Sarrahins quil reteren la dita ciutat, ço es a saber la meytat, e laltra meytat se retengueren a llur ops sota la sua senyoria, si que sen passa un carrer per mig de la ciutat, qui es hu dels bells carrers qui sia en neguna ciutat delmon; quel dit carrer es gran e ample, e comença del lloch en ques fa lo mercat, qui es dauant los Preycadors, e dura entro la esgleya major de madona sancta Maria. E en aquell carrer es la pelleria e los cambis e la draperia, e daltres officis molts. Empero com aquesta ciutat fo axi partida, lo dit senyor rey la pobla de les sues gents, e a pochs de dies los Sarrahins vaeren, que entre ells e els crestians no podia hauer bona companya en la dita ciutat. E axi demanaren e soplegaren al dit senyor rey, que li plagues, que prengues la llur part de la ciutat, e la poblas de qui ell tengues per be, e quels donas un raual en que ells se poguessen murar e estar segurs. E lo dit senyor rey ab plaer quen hach obehi les llurs paraules e pregaries, e donals un raual