Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/559

Aquesta pàgina ha estat revisada.

feyt, lendema tornaren, e vaeren derrocar los murs e les cases, en meteren tot a pla; e los dits nobles hordonaren, que la pera e la fusta pensas hom de pendre a la sua volentat, e quen portassen a la ciutat e al castell de Bonayre. Si que encontinent tot hom pensa de carregar, qui ab barques, qui ab carros, e van ho tot portar a Bonayre, e van ne Bastir e obrar bons alberchs. E ordonaren, que la esgleya dels frares menors qui era molt rica, que la desfaessen, e que a honor de mosenyer sent Frances la mudassen a Bonayre; e aqui fo lo conuent dels frares menors, e daqui auant no hi estiguessen frares menors, mas Cathalans, e que fossen prouincia per ells mateixos, e que fossen axi mateix Cathalans totes les hordens qui fossen en Serdenya ne en Corsega.

E axi senyors qui aquest llibre oyrets vajaus lo cor a lo poder de Deus, que veus visiblement nostre senyor ver Deus, quina venjança ha feyta dins un any daquestes maluades gents qui ab falsia e ab deslleyaltat tornaren la guerra contra lo senyor rey Darago qui benignament e per pietat hauia feyta ab ells. E encara ha feyla Deus venjança daquest lloch Descampaig qui era poblat de les pus maluades gents del mon, e de les pus peccadores; que no es peccat que cor de home pogues pensar, que en Escampaíg nos faes, si que la pudor nes anada dauant Deus. E si vos deyts: en Muntaner, quals pecats son aquells que vos deyts? yous poria dir: que lla era largull e superbia e pecat de luxuria e de totes maneres, en tal guisa, que aquella destructio na Deus feyta, que feu de Sodoma e Gomorra, que a foch ho ha feya tot cremar, e abrusar: e daltra part, que usura publicament e taula ni tenien a tot hom, e de pecat de gola sobre tot altre lloch del mon; axi que tota hora Barbaria bastaua aquell lloch de ferre e dacer e de tot llenyam e de totes vitualles, de que venia gran dan a tota chrestiandat; e daltra part, que tot cosarii o robador hi era be vengut, hagues feyt mal a quis volgues: e de tota tafureria de joch era cap, e daltres mals tants qui si feyen, que no hi basta escriure. Perque veus nostre senyor ver Deus (beneyt sia ell), quina venjança na feyta en poca dora. Perque es foyll aquell qui no ha pahor, ni temor de Deus; perque nostre senyor soffer molt, mas qui mateix la justicia sua coue que obre sobre los maluats; que sino, los bons no porien durar el mon.

E daqui auant lexar vos he a parlar del castell de Caller, qui